treball de recerca
Index -2)Comportament -3)Alimentació -4) Reproducció 1) Característiques principals
-1) caracteristiques principals
1.1)descripció dels mascles
1.2)descripció de les famelles
2.1)Cautivitat
2.1.1)Aparellament
2.2)habitat natural
2.2.1)perill
2.2.2)Aparellament
2.3)Costums
-3.1)Tecniques de caça
-3.2)Dieta
-5)Distribucció i Habitat
-6)Causes de desaparició
-7)Propostes per evitar l’extinció
Els linxs no tenen una bona caracteristica respecte a la seva velocitat, és a dir, de la seva carrera com els seus parents, encara així tenen una bona potencia de salt, que els diferencia dels altres.
Segons textos diuen que el pelatge del linx es atracció pels caçadors i per les empreses de roba, i això els perjudica.
La cua del linx es una altra caracteristica diferenciadora de altres felins parents seus, ja que la seva cua es petita, en la punteta tenen una bola negra, això es diu que serveix perquè els cadells puguin localizar a la seva mare entre els matolls.
Els sentits més desenvolupats del linx son la vista i l’oïda, aquesta segona te la característica de escoltar els pasos de la seva presa o distinguir-los dels pasos dels seus enemics. Rere aquests va l’olfacte, ja que l’olfacte es una característica més comuna dels canins que dels felins.
Els ulls d’aquest felí pot percebre el seu objectiu desde 300m de distància.
Aquests grans ulls tenen un color verd beril-le la seva pupil·la vertical li proporciona una visió estereoscópica molt semblant a la nostra.
El linx té dues barbes de pells llargs als laterals de la galta, segons l’edat varia la llargada.
Suposen que aquestes barbes serveixen de protecció contra les mosegades al coll, encara que això no està confirmat del tot.
Una altra característica molt important del linx son les seves orelles, ja que tenen dos plomalls de pell gruixut a les puntes com pincels. Existiexen varies hipótesis sobre el funcionament d’aquesta característica, algunes diuen que els pincels fan destacar les orelles de la cara rodona del felí, encara que altres afirmen que els pincels aquests conjuntamente amb la boleta negra de la punta de la cua, tenen la finalitat de ajudar als cadells a localizar a les seves mares entre l‘espesor dels matolls.
1
1.1)Els mascles · Quadre representatiu de les dades anteriors:
La longitud de la seva cua es de 12, 6 a 16,9cm.
1.2)Les Femelles
la longitud de les femelles s’aproxima entre 69,0 i 78,5 cm.
Tenen una alçada de 36 a 47 cm, la seva cua es de 11,0 a 16,7 de longitud.
Com es pot veure les femelles son mes petites que el mascles.
Les femelles pesen aproximadamente uns 9 kg.
| MASCLES
| FEMELLES
|
PES
| 7,5 - 15,9 Kg.
| 9 Kg.
|
ALÇADA
| 41 - 55 cm.
| 36 - 47 cm.
|
LONGITUD
| 74,7 - 84,5 cm.
| 69,0 - 78,5 cm.
|
LONGITUD DE LA CUA
| 12,6 - 16,9 cm.
| 11,0 - 16,7 cm.
|
2
2) Comportament
2.1)Cautivitat
En cautivitat el linx sol tenir un comportament més tranquil.
En aquest habitat de cautivitat, es vol conseguir un medi semblant al lloc on vivien, on el linx pugui estar a gust i conform amb els requisits que els dona aquest avantatge respecte al seu habitat natural, és a dir, en cautivitat el linx té l’aliment necessari i les necessitas indispensables que pugui tenir.
Encara que esta tranquil amb això, no es troba ben del tot, ja que, no pot correr lliurement com en el seu lloc de origen i a vegades es troben sols, però hi ha un pla d’aparellament en cautivitat que ajuda al linx a procrear-se i així salvar la seva extinció.
Aquest pla d’aparellament ho especificarem clarament en que consisteix en el següent apartat.
2.1.1)Aparellament
Això es porta a terme de la manera següent: tenen allunayats al mascle de la femella.
els exemplars femelles de linx les mantenen en un ambient tranquil fins arribar a la seva època de cel i en aquest temps posen en un mateix espai al mascle i a la femelle perquè es puguin aparellar.
El mascle començará a seduir la femella fins que auqesta sedi i comenci l’aparellament entre els dos exemplars.
Les femelles solen comportar-se amb normalitat respecte al ambient en que es mantenen en l’época de cel.
Despres del temps en que transcurreix l’aparellament, ens fan analisis a les femelles per veure com porten l’embaras.
Agafen mostres dels excrements de les femelles i se’ls fa un analisis, per comprovar que tot extiguí en ordre, a vegades amb això es pot demostrar que alguns excrements son petits
fetos de linx, és a dir, que la femella ha sofert un albort natural.
Però encara així tambè hi ha vegades que tot això dona bons resultats, i seisén els cadells
amb una bona salut.
.
3
2.2) Habitat natural
2.2.1) Perill
4
2.3) Costums
el linx acostuma a marcar el seu territori, és a dir no li agrada que altres mascles de la mateixa espécie estiguin voltant pel seu territori.
Per aixó els mascles joves una vegada se separan de la seva mare busquen refugi en altres dominis per llavors reproduir-se.
Hi ha dues opcions menys freqüents, la primera que el mascle es quedi en el mateix territori ja que temps enrere ha hagut una vacant,i la segona que el mascle continuï en els seus dominis si abans expulsa a un altre.Una cosa que sol produir-se es que les femelles joves continuin al costat de la seva mare encara que aquestes tinguin cadells.
3) Alimentació
El linx es un carnívor que s’alimenta básicament de conills però molt rarament d’altres individus com els roedors, aus, altres depredadors, cries de grans mamifers i també de grans herbívors. Per poder sobreviure el linx necessita menjar un conillo per dia.
3.1) Tècniques de caça
Les teniques de caça del linx ibèric es basa fonamentalment en dos parts: l’espera i el rececho.
L’espera consisteix en que el linx es situa en els llocs on es troban els conills, romandrà en el lloc fins que arribi la seva presa i es situi en un espai adecuat perque ell pugui saltar sobre la presa. Si la presa s’escapa de les seves mans el linx no acustuma a correr darrera d’aquesta sinó que torna al seu amagatall esperan un altre objectiu.
El rececho consisteix en que el linx adopta un postura de localització visual en la qual el cos del linx es queda contra el terra de forma inmóvil i arrupit, més tard busca la manera de apropar-se a la seva presa sense ser dectetat. Si hi ha menys matolls on amagar-se, més dificulatara la seva aproximació a la presa al igual que la seva velocitat.
Si arriba el cas de que la presa es manté inmovil, el linx es queda estàtic i espera fins que la presa reanudi la seva activitat.
A continuación quan la presa es trobi amb la suficiente distància, el linx salatarà sobre ella, i en cas de que la presa intenti fugir donarà un seguit de salts i moviments per continuar amb la seva caça, però mai sortira corrent darrere la presa si aquesta es dòna a la fuga.
